Fem una cabana?



Un dels records més entranyables que tots/es guardem de la nostra infantesa és quan fèiem casetes amb els amics/es, els germans/es, els cosins/es... cabanes o castells que es convertien en veritables fortaleses. Amb el pas del temps, el nostre empeny per formar part d'un contingut s'ha vist reflectit en "clubs" a la nostra adolescència i actualment en l'habitatge que ens té ben atrapats/es. És curiós observar com els nostres petits/es es converteixen en arquitectes de somnis i constructors d'històries quan es deixen portar per la seva imaginació, ja sigui de manera espontània, com hem vist aquests dies o animats per alguna proposta que ens fa gaudir a tots plegats. Draps, mantes, coixins i cartrons on es poden amagar o tan sols treure el nas per recordar-te que no els trobaràs. Al jardí o pati de la Sequieta teníem un tipi salvatge, per posar-li algun nom a aquella tenda "hand made" carregada de bones intencions i a les aules racons enginyosos que quedaven a la seva disposició. Ara des de casa, sembla irònic, però continuen delimitant i construint recintes malgrat el confinament i donen cabuda al joc més recurrent. De vegades no necessiten grans estructures: sota un estenedor de roba, sota una taula o sota el nòrdic del llit, sí sí... allí emocionats/es, refugiats/es, segurs/es i rient, esperant que els anem a cercar. No deixeu mai de jugar, jugar no és un luxe, és una necessitat. Sigueu feliços i no perdeu mai el somriure 😊🌈😘




































































Comentaris

Entrades populars